Saltar al contingut Saltar a la navegació Saltar a la cerca

Portal toolbar

Notícies

Una vintena de joves participa en el V Camp de Treball Arqueològic La Punta de la Cella

dimecres 29 agost 2007

L'alcalde de Salou, Antonio Banyeres, ha visitat aquest matí, en companyia del coordinador territorial de Joventut a Tarragona Jean-Marc Segarra i del regidor de Joventut, Daniel López, els participants del Camp de Treball Arqueològic La Punta de la Cella.
Es tracta d'una vintena de joves, d'entre 14 i 17 anys, que estan prenent part des del passat 20 d'agost en la cinquena edició d'aquest projecte,organitzat conjuntament pel Grup Jove i l'Àrea de Joventut de l'Ajuntament de Salou, amb la col·laboració de la Secretaria General de Joventut de la Generalitat de Catalunya. Fins el proper 2 de setembre, aquests joves conviuran al CEIP Salou, que és el lloc on estan allotjats, i treballaran per la neteja i consolidació de les restes arqueològiques de l'antic poblat íber que es conserva al Racó de Salou, al costat de la Plaça de les Palmeres.
A banda de realitzar intervencions en el patrimoni del municipi, els participants d'aquest campament, participaran en diverses activitats de lleure, com ara tallers de massatges, malabars, acrobàcies, djembé, pintura; excursions (per exemple, al Niu de l'Àliga, a PortAventura i a l'Aquopolis); i també en diferents activitats esportives (com gimcanes, sessions de submarinisme, d'hípica i de caiac).
El poblat ibèric de la Punta de la Cella va ser descobert els anys quaranta pels col·laboradors de l'historiador i metge reusenc Salvador Vilaseca: N. Alsina, M. Carreras, i J. Guinovart, segons informa l'empresa encarregada dels treballs arqueològics, Nemesis. Fins l'any 2002, però, no es van dur a terme els primers treballs d'excavació, emmarcats dins d'un camp de treball en què es van documentar una bateria de fins a sis estructures d'hàbitat ben definides.
La superfície de murs o acumulacions de pedres s'estén en una superfície d'uns 4.500 metres quadrats delimitats per les rases de sondeig fetes l'any 2000. Es tracta, doncs, d'una extensió considerable si es té en compte, a més, que el nucli central original del poblat, que es troba arrasat per la presència d'una pedrera, estaria situat a la part més alta del turó,
Totes les estructures presenten les mateixes característiques constructives: estan formades per murs de pedra lligada amb fang i es conserven únicament a nivell de fonamentació. Només varien d'alçada, depenent de la sedimentació de terra i de la profunditat en què es troba la roca.
D'altra banda, cal assenyalar la notable presència de materials ceràmics en els nivells de sedimentació documentats. Aquests materials són majoritàriament fragments d'àmfora ibèrica i ceràmica comuna ibèrica i altres formes com plats que se situen en un ventall cronològic que va del segle IV al II a.C, quan el poblat pateix una amortització general, segurament per la presència romana a la zona. Això permet teoritzar amb el seu possible origen en una època més llunyana del IV a.C ja que les estructures que s'han conservat serien les més modernes, explica el director de les excavacions, Òscar Curulla, de l'empresa Nemesis.
De dilluns a divendres de 9 a 13 hores, els 20 joves apuntats al Camp de Treball treballen en aquest jaciment, sota la supervisió de tres arquèolegs. Dos monitors, a més, els acompanyen cada dia a jornada completa. Pel que fa a la procedència dels participants, quatre són de Salou i la resta, d'arreu de Catalunya, sobretot de Girona.
Durant la visita al jaciment, el coordinador territorial de Joventut, Jean-Marc Segarra, s'ha compromès a buscar 'fórmules mixtes' per oferir els propers anys dos camps de treball, en lloc d'un i a donar suport a la preservació d'aquestes restes arqueològiques. Aquest últim compromís serà assumit també per l'Ajuntament de Salou, en funció de l'interès que tingui el jaciment, ha afirmat l'alcalde.

Document Actions