dificil accés

DIFICIL ACCÉS

La preocupació per les dificultats d'accés a l'habitatge a Catalunya és apressant. A pesar de trobar-nos en una de les fases més intenses de creixement del sector de l'habitatge, ha anat creixent un fenomen de marginació del mercat de molts dels quals necessiten accedir a un primer habitatge, o que necessiten un nou habitatge. Aquest fenomen és la principal preocupació de la majoria de la gent.


Per a plantar cara a aquest difícil problema, Catalunya mostra una mancança d'instruments en lo que constitueix un dels pitjors llegats de anteriors governs.
Davant el punt d'inflexió que va significar l'any 1997 amb l'inici del més intens i llarc procés inflacionàri de l'habitatge en el nostre país - triplicant els preus mitjos dels habitatges lliures- les polítiques d'habitatge anteriors van fer cas omís dels advertiments i es va reduir la producció d'habitatges protegits.
A partir d'aquesta situació sota mínims, s' ha d'exigir, unes noves bases per a redreçar la situació; Encara que, en l'àmbit de l'habitatge, els processos urbanístics i de construcció no permeten assegurar resultats tangibles de forma immediata, que és el que amb tota legitimitat la població reclama.
Per començar una solució, la producció d'habitatge de protecció oficial, l'actuació directa del INCASOL signant un protocol amb cooperatives i fundacions cedint-los sòl públic.

Però no a de ser aquesta l'única fórmula de provisió d'habitatges a preus assequibles. S'ha d'engegar un entramat de borses de mediació per al lloguer, socials, de joves i d'integració, convèncer als propietaris que tenen habitatges desocupats que les introdueixin en el mercat del lloguer o les cedeixin a l'administració per a la seva gestió en lloguer, a canvi d'àmplies garanties i ajudes.
Aquestes mesures, es completen amb les de rehabilitació que estan generant una demanda extraordinària d'obres de reparació de patologies i instal·lació d'ascensors i també es completen amb la nova línia d'ajudes al pagament del lloguer per a persones amb ingressos molt baixos i amb el risc d'exclusió social.
No hi ha dubte que tots desitjaríem una major celeritat en els processos però una nova política d'habitatge i, sobretot, una nova política d'habitatge que vulgui abordar tots els aspectes que avui la societat exigeix i que pretengui posar les bases d'un desenvolupament futur harmònic per a aquest sector, no s'improvisa. Dintre d'aquest context, la peça clau per a assegurar que en el futur la provisió d'habitatge assequible i digna per a tots no sigui una tan àrdua tasca, sinó un flux continu i adequat a les necessitats de cada moment, és la nova Llei del Dret a l'Habitatge, en línia amb les normatives avui vigents a Europa, sota el principi que la cobertura de les necessitats d'habitatge de tota la població és obligació solidària de tots.