11S: Pere Granados: Salou és Catalunya: mediterrània, oberta, diversa i plural

Salou ha commemorat aquest divendres al matí, 11 de setembre, la Diada Nacional de Catalunya amb l’acte institucional celebrat a la plaça de l’Onze de Setembre, que ha reunit representants municipals, entitats, associacions i ciutadania en una jornada marcada per la identitat, la convivència, la pluralitat i el compromís amb el futur.

L’alcalde de Salou, Pere Granados, acompanyat de diferents membres del Consistori, ha presidit la commemoració, que ha començat amb la interpretació d’‘Els Segadors’ a càrrec dels Grallers La Tarota.

En la seva al·locució institucional, Granados ha reivindicat l’Onze de Setembre com una jornada que uneix memòria i futur. “L’11 de Setembre és memòria, però també és futur”, ha afirmat, tot destacant la capacitat de Catalunya per avançar a partir del treball, l’esforç, la perseverança i la construcció col·lectiva.

L’alcalde ha recordat també els 50 anys de la històrica Diada de Sant Boi de 1976, quan milers de persones van tornar a ocupar l’espai públic per reclamar democràcia, llibertat i recuperació nacional després de dècades de dictadura.

Granados ha remarcat que, mig segle després, aquell esperit continua vigent i ha reivindicat especialment el paper dels ajuntaments en la construcció democràtica i la cohesió social, per la seva proximitat directa amb la ciutadania.

“Salou és Catalunya des de la seva pròpia singularitat”

El discurs ha tingut un marcat accent local. L’alcalde ha presentat Salou com una mostra de la Catalunya plural, diversa i oberta, destacant la capacitat de la ciutat per construir una identitat compartida entre persones de procedències, cultures i llengües diferents.

“Salou és Catalunya des de la seva pròpia singularitat. Som una ciutat mediterrània, oberta, acollidora, diversa i plural”, ha assenyalat. En aquest sentit, Granados ha defensat que “ser de Salou és estimar aquesta ciutat, respectar-la, participar-hi, contribuir al seu progrés i sentir-la com a casa nostra”, i ha situat la convivència, la integració i el respecte a la diversitat com a elements essencials del model de ciutat.

La llengua com a patrimoni

L’alcalde també ha reivindicat la llengua catalana com a patrimoni, identitat i cultura, però també com una eina d’acollida, integració i cohesió que ha de continuar viva i compartida per les noves generacions i per totes les persones que han fet de Salou casa seva.

Granados reclama municipis forts i un finançament just

La Diada ha servit també per posar sobre la taula una de les reivindicacions de Salou: reforçar el paper dels municipis i garantir-los els recursos necessaris per donar resposta a les necessitats reals de la ciutadania.

Granados ha defensat ajuntaments amb capacitat de decisió, autonomia i un finançament local just i suficient, una qüestió que considera especialment necessària en municipis turístics com Salou, on durant bona part de l’any els serveis públics han d’atendre una població molt superior a la que reflecteix el padró.

L’alcalde ha resumit aquest model amb una de les idees centrals del seu discurs: “El millor lloc per residir ha de ser també el millor lloc per visitar”.

50 entitats participen en l’ofrena floral

Després del parlament institucional s’ha procedit a la hissada solemne de la senyera, acompanyada novament per l’Himne Nacional de Catalunya.

Tot seguit ha tingut lloc un dels moments més participatius de la jornada: l’ofrena floral al monument a Rafael Casanova. L’alcalde ha encapçalat l’homenatge en representació de l’Ajuntament de Salou i, posteriorment, més d’una cinquantena de representacions del teixit social, cultural, educatiu, esportiu i polític de la ciutat han dipositat els seus rams de flors.

Hi han participat l’Associació Sal-i-Ou, Mulassa de Salou, Mulasseta de Salou, Ball de Nanos de Salou, Ball de Bastons de Salou, Ball de Pastorets de Salou, Ball d’Espases de Salou, Ball de Panderos de Salou, Assemblea Nacional Catalana a Salou, AFA Escola Europa, AFA Escola Voramar, Asociación Centro de Integración Latina, Asociación de Cubanos en Cataluña 2013, Centre d’Estudis Salouencs, Colla Sardanista Vetes Blanques de Salou, Associació Cultural Jaume I, Associació Cultural Tresmall, Associació de Veïns del Cap Salou i Zona Estival de Salou, Associació Salou per Viure, Associació d’Ucraïnesos de Salou i Casa de Andalucía.

També han fet la seva ofrena el Club Bàsquet Salou, Club Excursionista Salouenc, Club Nàutic Salou, Coral Eixàrcia, Coro Vasco Ama Lur, Diables Maleïts de Salou, Bruixes Latemó i Pascualets de Salou, Escola Elisabeth, Escola i AMPA Santa Maria del Mar, Escola Salou i AFA, Gegants de Salou, Grup Anem a Caminar, Grup de Dones de Salou, Grup Esplai Salou i Morena de Salou, Institut Escola Cap de Salou, Institut Jaume I, Institut Marta Mata i AFA Marta Mata, Jubilats Esplai Salou, Jubilats Parc de Salou, Salou Destroy Silence, Salou Futbol Sala i Unión Deportiva Salou.

L’ofrena ha comptat igualment amb la participació de diferents formacions polítiques: Aliança Catalana, ERC – Esquerra Republicana de Catalunya a Salou, FUPS – Formació Unitat per Salou, JUPS – Joves Units per Salou, Sumem per Salou, Junts per Salou, PSC-JSC, Sempre Salou, Unidos Salou-USAP i Units Tots per Salou.

La nombrosa participació ha deixat una de les imatges més representatives de la Diada a Salou, amb una àmplia pluralitat d’entitats compartint un mateix espai institucional i ciutadà.

Cultura popular per tancar la celebració

La commemoració ha comptat també amb la participació de la pubilla infantil Olivia Fernández Trunina, la pubilla major Alba de Vicente Companys, la dama d’honor infantil Carmen Rosa Blade Romero i la dama d’honor major Laia Salé Sanabra.

Després de l’ofrena, el protagonisme ha passat a la cultura popular amb l’actuació del Ball de Bastons de Salou, de l’Associació Sal-i-Ou, Bestiari, Balls Tradicionals i Populars.

La celebració ha continuat a la plaça del Carrilet amb una audició i ballada de sardanes a càrrec de la Cobla Reus Jove.

En el seu missatge institucional, Granados ha fet una crida final al diàleg, el respecte, la convivència, l’entesa i la capacitat de sumar, i ha conclòs: “Una Catalunya forta necessita municipis forts. Una Catalunya cohesionada necessita ciutats que uneixin. I una Catalunya amb futur necessita persones disposades a construir-lo juntes”.