Alejandro Sanz entusiasma a més de 6.000 persones amb el seu Paradise Tour

Alejandro Sanz va reunir aquest dissabte a més de 6.000 persones que van apropar-se al Pavelló Municipal de Futbol de Salou per escoltar les cançons de sempre de l’artista de Cadis i també les dels seu últim àlbum ‘Paraiso express’.
“Este es su concierto, disfrútenlo...va por ustedes” amb aquestes paraules, l’artista va presentar-se a un públic entregat des del primer minut. De fons un espectacular escenari de 140 m2 de pantalles led, dinàmic i colorista, amb 100.000 wats de llum, capaç de crear una atmosfera diferent per cada tema. El cantant guanyador de 200 discs de platí va engegar l’espectacle amb ‘Peter Punk’, un dels temes del seu últim àlbum que va mostrar un Alejandro optimista i un potent directe que no va deixar indiferent a cap dels assistents.
El concert va continuar amb clàssics com ‘Lo que fui es lo que soy’, ‘Viviendo deprisa’, ‘Corazón Partío’ o ‘Cuando nadie me ve’ i amb temes més moderns com ‘Lola Soledad’, ‘Mala’ o ‘Looking for Paradise’. Sanz va interactuar amb el seu públic que no li va donar treva  i li va demanar en nombroses ocasions que es desfés de ‘la chaqueta’. Alejandro, espontani,  va improvisar una cançó amb un públic disposat a donar-ho tot.
Per posar la guinda, l’artista va seure al piano amb cançons melòdiques i nostàlgiques conegudes per tots els assistents ‘Lo ves?’, ‘Tu letra podré acariciar’ o ‘Aquello que me diste’. La lluminositat de l’escenari va acompanyar l’artista en un espectacle que ha viatjat per Mèxic, Xile, Argentina, Paraguay, EUA i per tota Espanya: Madrid, Còrdoba, Barcelona, Lanzarote, Gran Canaria o València i que tornarà a Latinoamèrica a posar punt i final a finals d’octubre.
L’artista va estar acompanyat durant les més de dos hores que va durar el concert per una banda de nou músics de exquisida qualitat entre els que destaquen el director musical, Mike Ciro o Jan Ozveren a la guitarra. Amb l’àlbum Paradise Express Alejandro sembla haver trobat el seu veritable paradís com a compositor, demostrant una vegada més per què segueix sent el músic espanyol més important de les últimes dècades.