Saltar al contingut Saltar a la navegació Saltar a la cerca

Portal toolbar

Notícies

FER POSSIBLE EL DIÀLEG INTERRELIGIÓS

divendres 26 maig 2006

No existeix cap definició global que val¬gui per definir totes les religions; per a molts, religió és allò que dóna sen¬tit a la vida. En principi, les religions propugnen els drets de les persones i la llibertat d'expressió alhora que con¬demnen qualsevol tipus de violència. Avui aquestes religions han de con¬viure de grat o per força. Cada vega¬da més la població immigrada que arri¬ba als Països Catalans és més diversa en les creences i en la fe, i es plante¬ja la necessitat d'un diàleg entre les diferents tradicions religioses que ens ajudin a comprendre els altres, en un canal de respecte i coneixement mutu.
Cada cop més se sent parlar de «xoc de civilitzacions». Enfront això, l'única alternativa eficaç és un diàleg entre religions, tenint en compte les realitats ben diferents que existeixen en els països islàmics i la situació de l'islam a Europa.
Durant els últims anys hem estat testimonis d'una proliferació espec¬tacular de grups que treballen en ter¬mes de diàleg interreligiós. La pre¬sència de religions no cristianes ha posat de moda aquest diàleg. El diàleg in¬terreligiós que té lloc avui en dia vol substituir el que trenta anys enrere ha¬via estat l'ecumenisme. Aquest corrent es basa en un diàleg entre les dife¬rents tradicions cristianes per aconse¬guir una aproximació entre totes elles, amb l'objectiu final d'assolir la unitat entre tots els cristians. Actualment, a tot arreu sorgeixen iniciatives de petits grups que volen establir un diàleg i co¬nèixer-se.
Ès un error pensar que cadascun dels membres de les diferents tradicions ioses estan implicats en el diàleg. La majo¬ria d'individus de les diferents tradici¬ons religioses es continuen ignorant els uns als altres, el diàleg sempre és per mitjà de petits grups, no forma part de la majoria de membres.
L'Estat espanyol es defineix oficialment com a laic i aconfessional, això impli¬ca que cap confessió religiosa no pot imposar els seus símbols a la pobla¬ció i que totes les religions tenen dret a una presència pública. Però aquest suposat laïcisme no ho és en el sentit complet del terme. Pensem, per exem¬ple, en la quantitat econòmica pacta¬da que traspassa el govern espanyol a l'Església catòlica. Un traspàs de fons independent de la quantitat que li per¬tocaria a aquesta església per la gent que marca la creueta corresponent en la declaració de la renda i que serveix per contribuir al seu finançament. Això indica una situació objectiva de privile¬gi d'una religió respecte de les altres, i es constata que una fórmula aprova¬da com a provisional s'ha allargat per la dificultat que han trobat els succes¬sius governs de poder articular una al¬ternativa seriosa i que resolgui la si¬tuació.
Amb relació al rebombori que ha su¬posat en alguns països europeus la publicació de vinyetes iròniques de Mahoma a la premsa, a Catalunya el clima està molt calmat i no s'han pro¬duït els aldarulls que sí han sacsejat altres territoris. L'at¬mosfera que es viu a Catalunya és, i ha estat, tranquil'la fruit d'una bona gestió de la pluralitat religiosa del país.


Marçal Curto Hoyos

Document Actions