L’obra de l’artista internacional Omar Bouragba, nova aposta del Centre d’Art de la Torre Vella
dimarts 14 maig 2013
La regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Salou acostarà a partir d’aquest proper divendres al Centre d’Art de la Torre Vella l’obra del marroquí Omar Bouragba. Aquest divendres a les vuit del vespre s’inaugurarà la mostra. La Doctora en Història de l’Art i Crític membre de AICA ha assegurat que “més de mig segle de trajectòria pictòrica i una reconeguda posició en l’àmbit de l'art contemporani marroquí avalen Omar Bouragba, l’obra del qual es troba en col·leccions no solament del Marroc, sinó de països com França, Itàlia, Hongria, EUA, Aràbia Saudí, Finlàndia, Kuwait, Tunísia, Indonèsia, Anglaterra ...”.
La regidora de Cultura, Mª José Rodríguez, explicava com durant la llarga trajectòria de la Torre Vella com a Centre Cultural dedicat específicament a l’art contemporani “hem tingut ocasió de veure obres de reconeguts artistes de totes les tendències i també de totes les procedències. Però val a dir que ja des de fa uns quants anys es va encetar un nou camí amb la participació d’artistes procedents de països no europeus que ens han aportat el seu personal llenguatge plàstic. Això ha estat prou significatiu amb artistes del Marroc. Em plau recordar a Khalid el Bekay , artista català-marroquí, qui inicià aquest camí amb una obra que va despertar molt d’interès. Després, recordem, va continuar Said Messari un autor també de gran projecció”.
Bouragba, nascut a Marrakech el 1945 comença a pintar al 1959 i a exposar assíduament des de 1965, però es a partir de 1970 quan s’obre a noves inquietuds i “inicia les seves experimentacions al voltant de la grafia musulmana i el seu moviment circular que fa al·lusió a la creació de l’univers, i l’esfera, la lluna com símbol de la perfecció, tot atansant-se a uns pressupostos al·legòrics de ressons còsmics”. Per Medina, es tracta d’un “poeta i pintor a la vegada, on tant els seus poemes com les seves pintures s’inspiren en una espiritualitat universalista, que malgrat parteix de la fe islàmica ultrapassa ideologies i creences concretes”. Medina, afirma que “a nivell formal podríem vincular les seves formes orgàniques, sinuoses i sovint semi geomètriques i les seves característiques pinzellades de ritmes corbats i circulars amb fort component gestual, amb l’expressionisme abstracte. L’important , però, en aquest cas, és allò que s’amaga al darrera: tota una pregona poètica a l’entorn d’allò més etern i infinit. Un impuls creatiu el d’aquest artista, que amb tota la seva intensitat i simplicitat es posa al servei de l’expressió d’uns conceptes transcendents i d’uns símbols d’arrels ancestrals”.