Salou proposa modificar el sistema de finançament dels municipis turístics

L’alcalde de Salou, Pere Granados, i el regidor de Turisme, Alberto del Hierro, van presentar, en l’escenari de FITUR, una proposta per millorar el finançament dels municipis turístics amb un nou model i sistema que contempli la població flotant i vacacional, i que això suposi un increment dels ingresos municipals provinents de les administracions central i autonòmica.

Granados manifestava que “els municipis turístics han d’afrontar un nivell de despeses molt superior a l’haver de redimensionar els seus bens i serveis que presten per atendre els visitants”. En aquest sentit afegia que serveis com la seguretat ciutadana; la recollida, eliminació i tractament dels residus; la neteja urbana i de les platges; el manteniment de les xarxes de subministrament d’aigua, l’enllumenat públic i el clavegueram; i el manteniment i conservació de vies públiques i mobiliari urbà, per posar els exemples més significatius, “multipliquen la despesa de forma que es genera un desequilibri financer de caràcter estructural difícil de sostenir a mig i llarg termini, i fa que la competitivitat es trobi amenaçada per l’asfíxia financera”.

D’aquesta forma Granados es queixava que el model actual disposa que el finançament que reben aquests municipis de les participacions en els ingresos de l’Estat i la Generalitat, depengui només de la població de dret “sense tenir en compte la població flotant, l’estacional turística, l’ocasional o l’assistida; i sense tenir en compte tampoc el nombre de places d’allotjament dels establiments turístics”.

Per aquest motiu, una de les propostes del govern salouenc és “que s’atorgui un règim fiscal i de finançament diferenciat i específic, per tal que aquests municipis es puguin finançar principalment a partir dels impostos que el mateix turisme hi genera”.

Per això, en la moció sobre el finançament dels municipis turístics que presentarà el govern de Salou en el proper plenari, es demana “reformar les participacions en els impostos de l’Estat regulades per la Llei d’Hisendes Locals”, i “reconèixer la singularitat dels municipis turístics tot vincular-ne el finançament suficient per garantir la prestació de serevis a la població flotant o assistida, per part de la Generalitat”.

Altres propostes de la moció són la “creació d’una associació de municipis turístics per defensar els seus interessos, on hi participin també els sectors de la indústria turística”, i reclamar a la Generalitat el traspàs de la gestió de les platges o que aquesta administració assumeixi subsidiàriament els costos i despeses que es paguen per algunes actuacions com ara el servei de socorrisme i salvament o la neteja i manteniment de les platges”.

Segons l’alcalde Granados, com que els municipis turístics creen una important quantitat de llocs de treball i contribueixen a dinamitzar l'economia del país, “cal que siguin compensats econòmicament per mantenir la qualitat i la quantitat dels serveis necessaris, perquè la incapacitat d’atendre adequadament aquesta provisió de béns públics, empobreix l’atractiu del producte turístic i afecta la seva viabilitat econòmica”.

Segons les estimacions fetes per l’Ajuntament, si la població de dret és de 27.820 habitants, la població real estimada de promig (comptant la turística) és de 97.752, que és la que s’utilitza en tots els estudis i previsions de serveis a prestar pel municipi, i per a la determinació de costos i despeses dels serveis.
Els ingressos actuals provinents de l’Estat i la Generalitat són de 6.161.930 euros anuals, mentre que si ho fossin segons la població mitjana calculada es podrien quasi quadriplicar.
Per tant, la disfunció entre els ingresos reals provinents de les administracions superiors i les despeses que es pressuposten en funció de la població mitjana és de 351%.