S'inaugura a la Torre Vella la mostra 'Diario de una monja artista'

L'artista basca establerta a Catalunya, Dolo Navas, exposarà a Salou fins al 17 d'octubre

Prop d'un centenar de persones van acudir ahir a la tarda a la inauguració de la mostra de l'artista biscaïna Dolo Navas, una inquieta autora que actualment viu i treballa a Catalunya. El Centre d’Art de la torre Vella de Salou acull fins al pròxim 17 d’octubre una original exposició repartida en les dues sales d'aquest espai i que recull una àmplia mostra dels quasi darrers 5 anys de la seva producció artística. La crítica d'art, Raquel Medina, va manifestar que es tracta d'unes obres gens convencionals, que es mouen entre el terreny de les denominades “instal·lacions” i que també van acompanyades de dibuixos, de gravats i que, molt especialment, neixen de l’aprofitament de material de rebuig, material tèxtil, per tant, practicant el reciclatge. Es tracta, segons Medina, d'una “mostra intimista, autobiogràfica, perquè recull la seva vivència a Sant Pere de Vilamajor on viu quasi enclaustrada com una monja i al llarg d'aquesta obra veiem com passa de l'enclaustrament a la llibertat”. El batlle, Pere Granados, va felicitar l'artista tot assenyalant que es tracta d'una exposició “actual, d'avantguarda”. La regidora de Cultura, Mª José Rodríguez, també s'ha mostrat molt satisfeta per comptar amb l'obra de la finalista de la biennal de pintura de Salou en memòria de José Luís Rubio.
Pel que fa al seu currículum, Navas va acabar els seus estudis de Belles Arts a Berlín i aviat s’interessà pel reciclatge aplicat a l’art. Viatgera, nòmada i bohèmia, fa pocs anys que viu a Catalunya. Guanyà una beca per a un projecte artístic al conegut Centre d’art La Rectoria ubicat en una masia de Sant Pere de Vilamajor, un poble situat al Parc natural del Montseny.
Immersa en plena natura i un ambient rural dirigeix diversos tallers artístics al mateix temps que continua la seva tasca creativa personal que inclou disciplines com el dibuix, l’escultura, l’art tèxtil, la instal·lació, el vídeo, la fotografia o l'escenografia. En els darrers cicles de la seva producció personal ha treballat voluntàriament enclaustrada en una petita habitació d’aquella antiga masia com una monja en la cel·la d’un convent aquest fet és allò que suggereix el títol de l’exposició.