El periodista i pregoner de la festa major de Salou, Jordi Gil, recorda en to humorístic els seus vincles amb la població
dimecres 28 octubre 2009
Centenars de persones s'han reunit a la sala de plens aquest vespre per seguir l'inici de les festes i la traca inaugural que recorden els 20 anys de la segregació
Amb la sala de plens plena de gom a gom Salou ha viscut avui l'inici de la Festa Major del 30 d'octubre; una data en la que, com ha recordat l'alcalde, Pere Granados, 'celebrem i commemorem el fet històric de la Segregació, on Salou assolia la seva plena i justa autonomia municipal, després d'un llarg procés jurídic i de mobilització ciutadana', ha comentat. A més, Granados ha afegit que 'tant justa era la reivindicació popular de la Segregació com just és que, avui, la recordem i li dediquem un espai dins les nostres festes ja que va suposar el punt de partida i la gènesis de Salou com a municipi'.
L'alcalde també ha volgut parlar de la paraula Segregació 'un mot que ens ha d'honrar, perquè en definitiva és a partir d'una data, 30 d'octubre de 1989, però sobretot pel fet inherent a aquesta data, que és la Segregació, que hem esdevingut el que som i ens ha permès avançar econòmica i socialment, i consolidar-nos com a comunitat'.
Després del discurs de l'alcalde ha pres la paraula el periodista Jordi Gil, escollit pregoner enguany per la seva vinculació amb Salou, bàsicament en l'aspecte laboral ja que ha estat durant molt anys i a través de Canal Reus cobrint d'una manera o altra la història del municipi en el seu dia a dia. Malgrat tot, Gil ha centrat la seva intervenció en un to humorístic recordant quan va ser cambrer durant sis estius d'una coneguda discoteca de Salou; també 'he vingut a jugar a bàsquet al vostre pavelló, on mai vaig tenir la deferència de perdre. Ho sento', deia Gil. Però després de recordar un grapat d'anècdotes simpàtiques com els seus estius a la platja de Salou en família; la picada d'una medusa; les nits a la platja ja ben entrada l'adolescència o bé com es fa de difícil respirar enmig de la bogeria de les festes del Cós Blanc també ha volgut donar un cop d'ull als fets succeïts al llarg dels darrers 20 anys. 'He volgut mirar enrere i repassar amb vosaltres el que va passar l'any 1989. És un exercici molt divertit que ens ensenya a veure com les coses es repeteixen cíclicament'.
El pregoner també ha volgut recollir l'evolució de Salou com a municipi des dels seus orígens. 'Estem parlant d'una ciutat amb prop de 2600 anys d'història, que es diu ben aviat. Fundada, segons sembla, pels grecs el segle VI a.C, tenia el nom de Salanrio, que traduït vindria a ser ciutat sanejada'. Posteriorment, va recordar Jordi Gil, 'es va passar a dir Salauris durant l'època de l'Imperi Romà esdevenint un port molt important' i va acabar buscant fins i tot en 'el cens de l'any 1920, Salou tenia 37 edificis i 168 habitants. Aquest municipi ha passat de conviure agregat a Vila-seca durant dècades, a segregar-se i assolir la independència. L'any 1998 Salou ja tenia poc més d'11 mil habitants. Ara, al 2009, en suma 26.000'. Després del seu simpàtic pregó Jordi Gil ha rebut un fort aplaudiment del públic. Després s'ha sortit al carrer, al passeig 30 d'Octubre on l'alcalde, Pere Granados, ha encès la traca que marca l'inici de la festa major.
Amb la sala de plens plena de gom a gom Salou ha viscut avui l'inici de la Festa Major del 30 d'octubre; una data en la que, com ha recordat l'alcalde, Pere Granados, 'celebrem i commemorem el fet històric de la Segregació, on Salou assolia la seva plena i justa autonomia municipal, després d'un llarg procés jurídic i de mobilització ciutadana', ha comentat. A més, Granados ha afegit que 'tant justa era la reivindicació popular de la Segregació com just és que, avui, la recordem i li dediquem un espai dins les nostres festes ja que va suposar el punt de partida i la gènesis de Salou com a municipi'.
L'alcalde també ha volgut parlar de la paraula Segregació 'un mot que ens ha d'honrar, perquè en definitiva és a partir d'una data, 30 d'octubre de 1989, però sobretot pel fet inherent a aquesta data, que és la Segregació, que hem esdevingut el que som i ens ha permès avançar econòmica i socialment, i consolidar-nos com a comunitat'.
Després del discurs de l'alcalde ha pres la paraula el periodista Jordi Gil, escollit pregoner enguany per la seva vinculació amb Salou, bàsicament en l'aspecte laboral ja que ha estat durant molt anys i a través de Canal Reus cobrint d'una manera o altra la història del municipi en el seu dia a dia. Malgrat tot, Gil ha centrat la seva intervenció en un to humorístic recordant quan va ser cambrer durant sis estius d'una coneguda discoteca de Salou; també 'he vingut a jugar a bàsquet al vostre pavelló, on mai vaig tenir la deferència de perdre. Ho sento', deia Gil. Però després de recordar un grapat d'anècdotes simpàtiques com els seus estius a la platja de Salou en família; la picada d'una medusa; les nits a la platja ja ben entrada l'adolescència o bé com es fa de difícil respirar enmig de la bogeria de les festes del Cós Blanc també ha volgut donar un cop d'ull als fets succeïts al llarg dels darrers 20 anys. 'He volgut mirar enrere i repassar amb vosaltres el que va passar l'any 1989. És un exercici molt divertit que ens ensenya a veure com les coses es repeteixen cíclicament'.
El pregoner també ha volgut recollir l'evolució de Salou com a municipi des dels seus orígens. 'Estem parlant d'una ciutat amb prop de 2600 anys d'història, que es diu ben aviat. Fundada, segons sembla, pels grecs el segle VI a.C, tenia el nom de Salanrio, que traduït vindria a ser ciutat sanejada'. Posteriorment, va recordar Jordi Gil, 'es va passar a dir Salauris durant l'època de l'Imperi Romà esdevenint un port molt important' i va acabar buscant fins i tot en 'el cens de l'any 1920, Salou tenia 37 edificis i 168 habitants. Aquest municipi ha passat de conviure agregat a Vila-seca durant dècades, a segregar-se i assolir la independència. L'any 1998 Salou ja tenia poc més d'11 mil habitants. Ara, al 2009, en suma 26.000'. Després del seu simpàtic pregó Jordi Gil ha rebut un fort aplaudiment del públic. Després s'ha sortit al carrer, al passeig 30 d'Octubre on l'alcalde, Pere Granados, ha encès la traca que marca l'inici de la festa major.
