25 ANYS D'AJUNTAMENTS DEMOCRÀTICS
dimarts 06 abril 2004
Sorprèn veure l'escassa rellevància que en els mitjans de comunicació ha tingut la data del 3 d'abril de 1979.
Es varen celebrar llavors les primeres eleccions municipals democràtiques després del franquisme. Aquest fet, juntament amb els comicis de juny de 1977, l'aprovació de la constitució de 1978 i de l'Estatut de Catalunya, suposava la liquidació del règim dictatorial que durant gairebé 40 anys va segrestar la voluntat popular submergint-la en llargues dècades d'opressió, obscurantisme i aïllament internacional.
Quan un rememora aquests filons de la nostra més recent història col·lectiva no pot deixar de tenir present el mèrit de milers i milers de persones que, a costa de freqüents persecucions, penalitats, presó, etc, van lluitar amb indubtable valentia per recuperar un sistema de llibertats sagnantment anul·lat el 1936.
S'iniciava així una nova etapa presidida per la il·lusió col·lectiva davant el nou edifici constitucional i democràtic que el poble espanyol es preparava a construir. I en aquest context destaca la recuperació dels Ajuntaments democràtics, institucions cap a les quals al llarg dels últims 25 anys han canalitzat els ciutadans els seus anhels, ideals i preferències polítiques com el mètode més directe i eficaç per canviar, influir i millorar aspectes fonamentals dels nostres pobles i ciutats.
Perquè en la meva opinió aquesta és l'administració més propera al ciutadà, la millor situada per incidir en la vida diària, des dels grans projectes col·lectius fins el problema de dimensió personal, però que tan important és per a qui ho pateix. Una institució, la municipal, que ha d'estar oberta a la participació ciutadana, a la crítica i a la permanent comunicació com a millor garantia d'orientació a l'acció de govern.
Recuperació del patrimoni històric i artístic; establiment de mecanismes de solidaritat i ajudes socials; definició de programes lúdics, culturals, esportius; construcció d'equipament i infraestructures viàries; millores i renovacions urbanístiques; establiment de programes de control ecològic i protecció del medi natural; definició de sistemes de participació ciutadana; potenciació i ajuda del sector empresarial, etc, són només alguns dels objectius i línies d'actuació que qualsevol partit polític o equip de govern municipal té com a nord de la seva gestió.
Sí, és veritat, hem millorat molt, madurat com a societat democràtica, però ens fan falta llargues tirades per recórrer i buits a omplir amb mesures legislatives d'àmbit estatal, que s'endevenen urgents, si no volem acabar en el conformisme i l'apatia que sempre acaba impregnant allò que té falta de renovació.
Apuntaré, per citar només dos exemples, els problemes que al meu entendre llastren la capacitat d'actuació municipal en l'actualitat: un d'ells és la indefinició respecte al marc de funcions i responsabilitats que són inherents als ens municipals. Fa falta la concreció d'un nou marc polític, àmpliament consensuat, que defineixi l'espai de gestió municipal i l'establiment d'un pla en el qual quedaran especificats els camps que progressivament han d'assumir els Ajuntaments. I, sens dubte, un segon problema, estretament lligat a l'anterior, radica en el deficient finançament actual que impossibilita la consecució d'assoliments imprescindibles per millorar la qualitat de vida dels ciutadans. S'imposa amb urgència la ruptura d'un model de finançament insuficient que encotilla les enormes possibilitats dels municipis freqüentment discriminats front a realitats més àmplies com a governs autonòmics o de l'Estat.
Així doncs, llarga vida als Ajuntaments!
Pablo Otal Viña
Es varen celebrar llavors les primeres eleccions municipals democràtiques després del franquisme. Aquest fet, juntament amb els comicis de juny de 1977, l'aprovació de la constitució de 1978 i de l'Estatut de Catalunya, suposava la liquidació del règim dictatorial que durant gairebé 40 anys va segrestar la voluntat popular submergint-la en llargues dècades d'opressió, obscurantisme i aïllament internacional.
Quan un rememora aquests filons de la nostra més recent història col·lectiva no pot deixar de tenir present el mèrit de milers i milers de persones que, a costa de freqüents persecucions, penalitats, presó, etc, van lluitar amb indubtable valentia per recuperar un sistema de llibertats sagnantment anul·lat el 1936.
S'iniciava així una nova etapa presidida per la il·lusió col·lectiva davant el nou edifici constitucional i democràtic que el poble espanyol es preparava a construir. I en aquest context destaca la recuperació dels Ajuntaments democràtics, institucions cap a les quals al llarg dels últims 25 anys han canalitzat els ciutadans els seus anhels, ideals i preferències polítiques com el mètode més directe i eficaç per canviar, influir i millorar aspectes fonamentals dels nostres pobles i ciutats.
Perquè en la meva opinió aquesta és l'administració més propera al ciutadà, la millor situada per incidir en la vida diària, des dels grans projectes col·lectius fins el problema de dimensió personal, però que tan important és per a qui ho pateix. Una institució, la municipal, que ha d'estar oberta a la participació ciutadana, a la crítica i a la permanent comunicació com a millor garantia d'orientació a l'acció de govern.
Recuperació del patrimoni històric i artístic; establiment de mecanismes de solidaritat i ajudes socials; definició de programes lúdics, culturals, esportius; construcció d'equipament i infraestructures viàries; millores i renovacions urbanístiques; establiment de programes de control ecològic i protecció del medi natural; definició de sistemes de participació ciutadana; potenciació i ajuda del sector empresarial, etc, són només alguns dels objectius i línies d'actuació que qualsevol partit polític o equip de govern municipal té com a nord de la seva gestió.
Sí, és veritat, hem millorat molt, madurat com a societat democràtica, però ens fan falta llargues tirades per recórrer i buits a omplir amb mesures legislatives d'àmbit estatal, que s'endevenen urgents, si no volem acabar en el conformisme i l'apatia que sempre acaba impregnant allò que té falta de renovació.
Apuntaré, per citar només dos exemples, els problemes que al meu entendre llastren la capacitat d'actuació municipal en l'actualitat: un d'ells és la indefinició respecte al marc de funcions i responsabilitats que són inherents als ens municipals. Fa falta la concreció d'un nou marc polític, àmpliament consensuat, que defineixi l'espai de gestió municipal i l'establiment d'un pla en el qual quedaran especificats els camps que progressivament han d'assumir els Ajuntaments. I, sens dubte, un segon problema, estretament lligat a l'anterior, radica en el deficient finançament actual que impossibilita la consecució d'assoliments imprescindibles per millorar la qualitat de vida dels ciutadans. S'imposa amb urgència la ruptura d'un model de finançament insuficient que encotilla les enormes possibilitats dels municipis freqüentment discriminats front a realitats més àmplies com a governs autonòmics o de l'Estat.
Així doncs, llarga vida als Ajuntaments!
Pablo Otal Viña
