Esther Lozano: ‘La visibilització i la difusió del patrimoni és una tasca molt gratificant’

Esther Lozano és doctora en Història de l’Art per la Universitat Rovira i Virgili (URV), docent a la l’Escola de Noves Tecnologies Interactives de la Universitat de Barcelona (UB) i a l’Institut Jaume I de Salou, on desenvolupa la seva tasca principal. També participa a la UNED, com a professora tutora, sempre des de l’àmbit de les lletres i vinculada amb la Historia de l’Art.

A més, és investigadora i forma part de grups de recerca del Ministeri d’Investigació i Desenvolupament. Les seves publicacions (gairebé 70) han aparegut en revistes indexades i llibres individuals i sobretot col·lectius.

Dirigeix el Projecte "Jaume I: Imatges del passat medieval, reflexos al present de Salou" de l’Apadrinem el nostre Patrimoni de la Generalitat desde 2018, projecte que culmina enguany amb l’exposició temporal “Salou 1229. Vestir el passat i evocar la memòria de la conquesta de Mayūrqa”, que s'inaugura a la Torre Vella de Salou. Una mostra, dins de la programació de la XXVIII Festa del Rei Jaume I 2023.

P: Què hi trobarem a l’exposició?

R: En aquesta mostra, que fem per tercera vegada, amb el suport de l’Ajuntament de Salou, hi trobarem molts relats que conviden als visitants a entendre i gaudir l’univers històric que va envoltar la figura de Jaume I; i, sobretot, la conquesta de Mallorca el 1229, dins d’una Edat Mitjana molt rica i amb uns personatges que tenen una biografia molt interessant, que desenvolupem i que mostrem a partir de les vestimentes, els escuts i la materialitat de les peces fetes ex profeso per a l'exposició, amb l'ajut dels alumnes de Batxillerat de l'Institut Jaume I.

P: A qui va dirigida?

R: A tothom. El públic més acadèmic o més interessat en la Història obtindrà molta informació, però també els nens o la gent gran que no vulgui llegir tots els panells tindrà la imatge de les peces i de les vestimentes i podrà gaudir de les noves aportacions, com és el cas d’enguany, que hi ha un curtmetratge dirigit per Marina Carrión amb la participació d'altres exalumnes; una música de sala o projeccions d'animacions.

P: Quines són les fonts per documentar la mostra?

R: Hem de destacar que del segle XIII, com del segle XII i l’XI no en consten tots els documents que ens agradarien. No tenim, per exemple, tots els testaments dels personatges històrics i sovint és molt difícil saber amb exactitud quan van néixer, però, per sort, comptem amb el Llibre dels Feits del rei en Jaume, una biografia en primera persona que ens dona moltíssimes claus sobre els esdeveniments. Per tant, és un punt de partida fonamental. També disposem del manuscrit Kitab Tarih Mayūrqa, una obra que es va trobar al 2001 a Tinduf, a una biblioteca al nord d’Àfrica, i que narra la conquesta de Mallorca des de la visió dels musulmans. Sempre busquem el rigor i a l'exposició es mostren les dues peces (una és un facsímil i l'altra, una edició traduïda). La tasca d’investigació la faig jo, directament, i els alumnes col·laboren amb la qüestió de les peces.

P: Parla dels alumnes de l’Institut Jaume I, oi?

R: Sí, estan completament implicats. Han col·laborat pintant els escuts, realitzant altres peces com una mitra, un segell penjant del rei o la cimera del Drac que el rei mai no va portar... Abans he parlat de fonts textuals, però també ens basem en les artístiques, en les pintures de Palau Aguilar, en totes les miniatures que tenim de llibres d’època medieval, que mostren com anaven vestits els cavallers o les dones nobles. En un buidatge d’imatges que ells duen a terme, fan la comparativa i, per exemple, traslladen a l’escut allò que sabem de l’heràldica.

P: Què representa fer aquesta feina al voltant de la figura històrica del Rei Jaume?

R: Jo estic aprenent moltíssim. Per a mi, és molt gratificant la visibilització i la difusió del patrimoni a la ciutadania. Una ciutadania que participa no només mirant l’exposició, sinó també al seguici de la festa. La nostra voluntat és que el públic aprengui i gaudeixi d’una altra manera del relat d’un passat d’individus, amb els mateixos somnis, pors i inquietuds que tenim nosaltres i que, gràcies a aquesta oportunitat de mostrar la feina públicament, ens acompanyen. També és molt gratificant pels alumnes veure com aquest passat no és tan llunyà, sinó un passat present.

P: Vol afegir alguna cosa més?

R: Sí, enguany, m’agradaria destacar les col·laboracions d’ex professors del nostre institut, com la geògrafa Rosa Maria Guijarro que ha preparat una proposta visual sobre l'itinerari del rei, i l’Anabel Sáiz, que ha escrit un text literari vinculat a un Crist que es troba a Mallorca. Però també, han col.laborat amb la cessió de peces el Museu de la vida Rural, i drets d'imatges el Museu d'Art Sacre de Mallorca, el MNAC, Patrimonio Nacional, i fins i tot la Catedral de Tarragona ens ha deixat el claustre per filmar el  curtmetratge que he encarregat a uns exalumnes. Pedro Otiña, des de l'Arxiu de Cambrils, ens mostra una petita història sobre pirates i corsaris i Txus Cano ens convida a entrar en un espai sonor que s’inspira en el relat de la conquesta i en les emocions dels protagonistes. No vull acabar sense destacar que altres persones participen directament en aquest projecte, entre les quals hi ha l’Enric Rabasa, la Magda Rovira i la Montse Martínez, professors de l’Institut a qui agraeixo la seva implicació. Com veieu, seguim creixent...