Guillermo Mora: M’interessava veure fins on podia arribar la pintura sense pintura

L'artista madrileny Guillermo Mora ha estat el guanyador de l'XIè Premi Salou de Recerca Pictòrica 2025 amb l’obra 'Sí, però no', distingida pel jurat “per la seva capacitat de reflexió i per l’ús innovador dels llenguatges pictòrics contemporanis”. Mora, que va descobrir la convocatòria del premi a través de les xarxes socials, reivindica la llibertat creativa, l’experimentació i la recerca constant com a motors del seu treball. En aquesta entrevista, ens parla del seu procés artístic, de la relació amb Salou i de la seva manera de repensar la pintura.

Guillermo, abans que res, com et presentes com a artista després de rebre aquest reconeixement?
La veritat és que molt bé. Què més vols que et digui? He guanyat el premi, sí, i estic molt content. Per a mi és una alegria, perquè reconeix una recerca que fa temps que desenvolupo i que forma part de la meva manera d’entendre la pintura.

Has explicat que la pandèmia va marcar l’origen d’aquest projecte...
Sí, és curiós, perquè abans la Raquel (la comissària dels Premis) comentava que el premi havia tingut un parèntesi durant la pandèmia, i a mi em va fer gràcia perquè, en aquell parèntesi, nosaltres —els artistes— continuàvem treballant. En el meu cas, va ser una època molt productiva, un moment per començar coses noves. Aquestes peces venen una mica d’aquell moment de recolliment i experimentació.

Com neix, exactament, aquesta sèrie d’obres?
Jo volia fer unes peces amb una grapadora. Me'n vaig anar tres mesos a Mallorca només amb aquesta eina, preguntant-me si amb ella —que sempre ha estat present als estudis de pintura— podia pintar, és a dir, pintar sense pintura. Volia veure quin element podia afegir per continuar fent alguna cosa pictòrica. Llavors vaig començar a treballar amb papers cromàtics, fent gestos, arrencant-los… Igual que qui pinta amb un pinzell, per a mi també era important deixar l'empremta En definitiva, volia veure fins on podia arribar la pintura sense pintura.

Guanyar el premi ha estat, per a mi, una alegria, perquè reconeix una recerca que fa temps que desenvolupo i que forma part de la meva manera d’entendre la pintura

Com descriuries aquest procés tan físic i directe?
És un procés molt particular. Té una part molt lenta, de preparar, d’anar grapant i construint, però després la resolució és tot el contrari: és molt ràpida. Es tracta d’anar traient papers, d’arrencar, d’eliminar. És com una batalla contra el suport, perquè cada vegada que treus un tros, no pots tornar enrere. Si no t’interessa, ja no hi ha marxa enrere. Aquesta irreversibilitat m’interessa molt.

Com és que un artista madrileny decideix presentar-se a un concurs de pintura a Salou?
Doncs mira, em vaig assabentar del premi a través de les xarxes socials. Vaig veure la convocatòria i em va cridar molt l’atenció. Jo ja m’hi havia presentat quan era estudiant, cap al 2007 o 2008, just després de tornar dels Estats Units, amb una peça que havia fet allà, i em van seleccionar. Després vaig perdre una mica la pista del premi, però quan vaig veure que tornava, vaig pensar: “M’hi he de presentar”. És el meu terreny. I si no t’hi presentes, no guanyes...

Em sembla genial que el municipi recuperi un premi així, que aposta per la investigació pictòrica i per donar espai a l’experimentació

La teva proposta, convertir la teva obra en una mena de “kit pictòric”, sembla arriscada...
Sabia que era un risc, perquè fer un kit amb una peça meva podia semblar provocador. Però el meu treball va molt d’això: de posar totes les dades i els elements sobre la taula. En aquest kit ho dono tot —la grapadora, les grapes, el manual de protocol —, perquè també m’interessa aquesta idea de compartir el procés i que l’altre pugui viure’l. El meu treball sempre ha tingut una mica de “mala llet”, però també molta llibertat.

Quina sensació t’emportes de la teva experiència a Salou?
M’ha agradat molt tornar. Em sembla genial que el municipi recuperi un premi així, que aposta per la investigació pictòrica i per donar espai a l’experimentació. Que hi hagi llocs com Salou que creguin en la recerca en pintura és molt important.