URBANISME, PARLEM.NE

El nombre de vivendes construides a Espanya durant l'any 2005 va ser de 800.000. El mateix nombre de vivendes que es van edificar durant el mateix 2005 a Alemània, França i la Gran Bretanya junts.
Els uns compren vivendes per inversió, i queden buides; uns altres compren vivendes de segona residencia, sobre tot al nostre litoral, i també la major part del any, queden buides.
Aquestes vivendes de nova construcció segueixen un model urbanístic insostenible i insoportable.
Afeguim a tot aixó que una part important de la població continúa sense poder accedir a una vivenda i comprovarem que aquest model obliga sobretot als nostres joves a viure fora de la seva població de neixement, per deixar que siguin els europeus amb poder adquisitiu elevat els que disfrutin de aquest model de contrucció.
Un terreny rústic amb un valor de 3 euros el metre quadrat, es converteix en 60 euros per metre quadrat si es recalifiqua per fer unes vivendes de protecció oficial,-que són les que menys plusvalues generen-, el propietàri del terreny té un benefici del 2.000 per cent per cada metre quadrat sense exposar cap mena de capital.
Aquest model urbanístic es consecuencia de la ' Ley del Suelo' del anterior govern del PP, que califíca tot terreny rústic de urbanitzable, es a dir de edificable, i que estableix un régim legal de valoració del sol, únic al dret europeu, que afavoreix i fomenta la expeculació.
Ens trobem doncs que on més s'està edificant es on la plusvalua es més elevada: en el litoral, grans ciutats i en zones de valor ecológic. Construeixen vivendes, peró no desenvolupen ciutats.
Parlem.ne de solucions actuals.
No es tractaría tant de frenar la activitat constructora, si no més habiat d'orientar i ordenar el seu creixement, evitem la ocupació indiscriminada del territori, hem de poder establir uns límits racionals al creixement urbà, pensant amb el avui i tenint per horitzó el demà.
Em de poder fer una nova política urbanística. I per portarla endebant em de tenir en compte que és el Estat qui té la responsabilitat exclusiva amb el régim del sol; les Comunitats Autónomes tenen les competéncies d'urbanisme, medi ambient i l'ordenació del territóri i és als Ajuntaments als que correspón l'elaboració dels plans urbanistics i la aprobació dels intruments de gestió.
Amb tots aquets problemes que es poden derivar del repartiment competencial descrit anteriorment, insisteixo, em de poder fer una nova politica urbanistica i d'ordenació del territori. A de notar el ciutadà que el urbanisme i la ordenació del territori son, ens ho sembli o no, una funció pública que busca l'interés general i el benestar social amb:
Una nova Llei del sol, amb un nou sistema de valoració.
Un desemvolupament urbá sostenible.
Una utilització racional del territori.
Una politica energética més eficient.
Una nova forma de gestió més transparent i participativa.
Plans Territorials Supramunicipals que serveixin per l'ordenació del territori, que fixin limits raonables al desenvolupament urbanístic, que estableixin la protecció necesària per aquells terrenys amb valor ecológic o cultural i assegurin les infraestructures i serveis imprescindibels per el benestar de la població.
No es tractaría tant de quin municipi creix més, si no que la pregunta del mil.lió seria: En quin minicipi es viu millor'


Marçal Curto i Hoyos
Regidor i portaveu del grup municipal d'ERC a l'ajuntament de Salou