El Carrilet: eix clau del desenvolupament econòmic, social i turístic de Salou i Reus

La Sala Costa Daurada del Centre Cívic ha acollit aquest divendres el col·loqui i la projecció audiovisual “50 anys en el record. El Carrilet Salou Reus”, una iniciativa del Centre d’Estudis Salouencs i l’Associació Cineclub Miramar.

L’acte, que ha comptat amb la presència de l’alcalde de Salou, Pere Granados i el regidor de Promoció Econòmica i Coneixement de l’Ajuntament de Reus, Josep Baiges, a més d’una notable assistència de públic, ha servit per posar en valor el paper clau del Carrilet, la línia ferroviària de via estreta que entre 1887 i 1975 va unir Salou i Reus, esdevenint un element fonamental en el desenvolupament econòmic, social i turístic dels dos municipis.

El col·loqui ha tingut com a protagonistes els testimonis i les anècdotes personals de Joan Sardiña i Enric Pinyol, tots dos membres del Centre d’Estudis Salouencs; Montserrat Jardí Soteras, filla del cap de l’estació de Salou, Joaquim Jardí Alabart; i Maria Mercè Garcia Guardiola, filla del maquinista de vapor Manolo García Pérez, veí de Salou. Tot plegat moderat per Jordi Sardiña, periodista i president de l’entitat Cine Club Miramar.

L’alcalde de Salou ha recordat que el Carrilet es va inaugurar el 23 de juny de 1887, impulsat per la Companyia Reusenca de Tramvies, amb un objectiu molt clar: connectar la ciutat de Reus amb el seu port natural, el de Salou, i facilitar el transport de mercaderies —aiguardent, vi, productes industrials— així com el desplaçament de persones.

El Carrilet es va inaugurar el 23 de juny de 1887, impulsat per la Companyia Reusenca de Tramvies, amb l'objectiu de connectar la ciutat de Reus amb el seu port natural, el de Salou, i facilitar el transport de mercaderies, així com el desplaçament de persones

Així mateix, ha destacat que la línia del Carrilet de Salou a Reus, de 8,2 quilòmetres, amb una dotzena de parades i un recorregut d’uns 20 minuts, va esdevenir ben aviat molt més que una infraestructura ferroviària.

Durant les primeres dècades del segle XX, el Carrilet va ser el principal mitjà per arribar a les platges de Salou, molt abans de l’arribada del turisme internacional. En aquest sentit, generacions de reusencs el recorden com el tren dels diumenges d’estiu, de les excursions familiars, de la connexió quotidiana entre l’interior i el litoral.

Recordar el Carrilet "és posar en valor un llegat que encara és ben present en la nostra toponímia, en espais com la plaça del Carrilet o l’antiga estació de Salou, avui recuperada per a nous usos al servei de la ciutadania”, ha dit Granados.

Recordar el Carrilet 'és posar en valor un llegat que encara és ben present en la nostra toponímia, en espais com la plaça del Carrilet o l’antiga estació de Salou, avui recuperada per a nous usos al servei de la ciutadania', ha dit Granados

La línia del Carrilet va inaugurar-se amb locomotores de vapor procedents d’Anglaterra. Va estar en funcionament durant 88 anys, formant part essencial de la vida quotidiana i de l’activitat econòmica del territori.

Inicialment, el Carrilet tenia una funció principalment industrial i de transport de mercaderies. El 10 de novembre de 1975 va circular l’últim tren del Carrilet, posant fi al servei davant la creixent preferència per altres mitjans de transport i la manca d’inversions per modernitzar la infraestructura.

Fins a la dècada dels 60, havia estat gairebé l’únic transport públic entre Reus i Salou, tant per a l’accés a les platges com per als desplaçaments comercials, arribant a transportar centenars de milers de persones cada any.