📸 La Festa al Cel consolida Salou com un dels grans escenaris de l’aviació

Hi ha dies en què Salou sembla canviar de ritme. Aquest diumenge n’ha estat un. Des de primera hora, el passeig Jaume I ja tenia aquell moviment dels dies grans. Famílies fent un tomb sense presses, grups d’amics buscant un bon lloc, nens assenyalant qualsevol soroll que arribava del cel i aficionats a l’aviació carregats amb càmeres i objectius impossibles. Alguns havien vingut expressament des de diferents punts de Catalunya i de la resta del país; d’altres només havien baixat de casa per veure què passava. Tots, però, acabaven fent el mateix: mirar amunt.

El temps hi ha ajudat. Sol, temperatura agradable i un Mediterrani tranquil que ha fet de teló de fons d’una jornada pensada per passar-la al carrer. A la platja hi havia qui s’hi havia instal·lat amb cadires, tovalloles, entrepans i el mòbil ben carregat. D’altres alternaven les exhibicions amb un bany, un cafè, un dinar o un gelat. La Festa al Cel es vivia al cel, sí, però també a peu de carrer.

Després d’una tarda de dissabte de gran espectacularitat, el programa d’aquest diumenge ha començat a les onze del matí i durant més de quatre hores Salou ha tornat a convertir el seu litoral en un enorme amfiteatre natural.

Avions militars i civils, helicòpters, aeronaus històriques, mitjans d’emergència i exhibicions acrobàtiques s’han anat succeint davant d’un públic entregat. Cada nova aparició provocava la mateixa reacció: caps amunt, dits assenyalant i centenars de telèfons intentant seguir una maniobra que, moltes vegades, passava massa ràpid per quedar ben enquadrada.

Entre el públic hi havia de tot. Aficionatz que sabien reconèixer un aparell només pel soroll del motor i famílies que preguntaven quin avió acabava de passar. Avis amb els nets. Parelles. Grups de joves. Residents de Salou que ho miraven gairebé des de casa i visitants que havien matinat per trobar una bona posició davant del mar.

I després ha arribat un dels moments que tothom esperava.

Quan ha aparegut l’Eurofighter

El rugit s’ha sentit abans de veure’l. Durant uns segons, gairebé tot el litoral ha reaccionat alhora. El Eurofighter Typhoon, pilotat pel comandant Juan Bengoechea, pilot exhibidor de l’Ala 14 de l’Exèrcit de l’Aire i de l’Espai, ha entrat en escena i ha concentrat totes les mirades.

La velocitat, la potència del motor i les maniobres han fet que durant uns minuts costés mirar cap a una altra banda. A les platges, molta gent s’aixecava de les cadires. Als passeigs, alguns s’aturaven en sec. Els nens es tapaven les orelles i reien al mateix temps. Els més aficionats seguien cada gir amb la càmera preparada. No era una exhibició qualsevol. Era molt important pel pilot. 

Salou es convertia en l’escenari de la darrera actuació de Juan Bengoechea en la seva etapa com a pilot exhibidor de l’Eurofighter, i això ha donat a la seva participació un component especial. Ell ha estat l’encarregat de posar un dels grans punts finals a la Festa al Cel 2026.

L’interès que ha despertat aquesta edició també queda reflectit en les acreditacions: 107 spotters i una seixantena de periodistes han seguit les exhibicions, fotografiant, enregistrant i explicant el que passava al cel de Salou. També es podria veure a través d'streaming. 

Una ciutat preparada

La imatge de les platges i els passeigs plens impressionava. Però hi havia una altra Festa al Cel que no es veia tant. La dels controls. La dels dispositius de seguretat. La de la mobilitat. La dels serveis d’emergències. La dels voluntaris. La dels treballadors municipals. La dels operaris de la neteja. La dels equips tècnics. La de les hores de coordinació prèvies perquè, quan arribessin milers de persones, tot estigués preparat.

El Club Nàutic de Salou ha tornat a ser un dels punts neuràlgics de l’operatiu. Allà s’ha instal·lat el CECOR. També l'espai on s'ha acollit les màximes personalitats: representants de l’Exèrcit de l’Aire i de l’Espai, l’Exèrcit de Terra, la Guàrdia Civil, la Policia Nacional, els Mossos d’Esquadra i diferents policies locals, entre elles les de Salou, Cambrils i Valls, a més d’autoritats civils, polítiques, judicials i militars. L'alcalde ha volgut saludar totes les persones que integraven tant el CECOR de terra com de l'aire per felicitar-los per la feina feta. 

Tot plegat en una ciutat que durant el cap de setmana ha hagut d’absorbir una enorme afluència de persones sense deixar de funcionar. I aquest és, probablement, un dels aspectes que millor explica què significa avui la Festa al Cel per a Salou.

Orgull de ser de Salou

Entre els veïns hi havia també un sentiment menys fàcil d’explicar amb xifres. L’orgull de ser de Salou, de ser bon amfitrió i de veure Salou ple. De veure gent arribada de fora parlant del municipi. De veure les platges convertides en graderies improvisades. De comprovar que una ciutat acostumada als grans esdeveniments continua tenint capacitat per assumir cites d’aquesta magnitud.

Per a molts salouencs no era només anar a veure avions. Era passejar pel mateix passeig de sempre i trobar-lo ple de vida. Era veure famílies vingudes d’altres llocs buscant un racó davant del mar. Era sentir que, durant unes hores, totes les mirades estaven posades en Salou.

Controls

També hi havia aquella satisfacció discreta de qui sap què hi ha darrere. Perquè organitzar un esdeveniment així no és només portar avions al cel. És tenir carrers, serveis, seguretat, emergències, voluntariat i equips capaços de respondre davant una concentració extraordinària de persones.

Salou està acostumat a multiplicar-se. Ho fa cada molt sovint, ho fa en els grans esdeveniments i ho ha tornat a fer aquest cap de setmana.

I potser aquí hi ha una part important del sentiment de pertinença: sentir que la ciutat és capaç d’acollir, d’organitzar i de compartir sense perdre la seva manera de ser.

Reconeixements i l’últim vol

Quan el soroll dels motors ha començat a desaparèixer i el públic ha tornat a mirar l’horitzó, l’acte de cloenda s’ha doava protagonisme al Club Nàutic.

L’alcalde de Salou, Pere Granados, ha presidit l’acte de clausura i reconeixement de la Festa al Cel, durant el qual s’ha lliurat el Premi Cristòfol Juandó a Santi Ballesté Coflent, president de l’Associació AeroS, i el Premi Josep Canudas a Mariano Gasparet Romero, director de Comunicació d’ENAIRE, que l’ha recollit en representació de José Antonio Santano Clavero, secretari d’Estat de Transports i Mobilitat Sostenible i president de la Fundació ENAIRE.

Els membres de la PAPEA també han rebut de mans de l’alcalde una rèplica del primer avió que va sobrevolar Salou, un record de la seva presència en aquesta edició del festival.

L’acte ha tingut també un moment especialment emotiu amb el reconeixement al comandant Juan Bengoechea, coincidint amb la seva darrera exhibició com a pilot exhibidor de l’Eurofighter, a qui l’alcalde ha lliurat una rèplica del monument al rei Jaume I com a record de la seva participació a Salou.

Agraïment a l'Exèrcit de Terra i de l'Aire i l'Espai

L’Ajuntament també ha volgut reconèixer la implicació de l’Exèrcit de l’Aire i de l’Espai i de l’Exèrcit de Terra, així com el treball de totes les institucions, patrocinadors, cossos de seguretat, serveis d’emergències, voluntaris i professionals que han fet possible el festival.

Entre els detalls lliurats hi havia també una referència als primers episodis de la relació de Salou amb l’aviació, recordant aquell vol pioner de Lucien de Mazel, que l’any 1911 va sobrevolar les platges de Salou després d’enlairar-se des de Reus. Més d’un segle després, el cel continua formant part, d’una manera o altra, de la història del municipi.

En la seva intervenció, l'alcadlde Pere Granados ha posat l’accent en aquesta capacitat de sumar esforços, en la col·laboració institucional i en la projecció que la Festa al Cel dona a la ciutat. També ha insistit en una idea que ha repetit durant aquests dies: “Salou uneix”. I abans d’acabar, Granados ha deixat clara la voluntat de continuïtat: “Ens veiem el 2027.”

A aquella hora, però, la Festa al Cel encara no s’havia acabat del tot. Pel passeig continuaven circulant famílies. Alguns revisaven al mòbil les millors fotografies.  Els més petits encara aixecaven el cap quan sentien qualsevol soroll llunyà.

El cel ja tornava a estar tranquil. Salou, en canvi, encara conservava aquella sensació dels dies importants: la d’haver compartit alguna cosa gran i d’haver-la fet, una vegada més, a casa.