Cristina Muñoz porta “Re-AnimateHer” al Festival de Sitges: “És un somni que encara em costa assimilar”

Cristina Muñoz, fundadora de la companyia Ahura Teatre de Salou, torna aquest any al Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges amb una nova proposta: Re-AnimateHer. L’obra, inspirada en el clàssic de culte Re-Animator de Stuart Gordon, ret homenatge al cinema de terror i a l’univers de Lovecraft amb una mirada femenina, teatral i contemporània. A més, Muñoz presenta l’exposició oficial de l’obra, estretament vinculada a aquest univers cinematogràfic i literari, i participa un any més en els tallers infantils del festival, que ja s’han convertit en una cita esperada pels més petits. Des de Salou fins a Sitges, Cristina Muñoz  reivindica la força creativa dels projectes nascuts en l’àmbit local i el valor del teatre com a pont entre la memòria, la imaginació i el gènere fantàstic.

Què significa per a tu tornar al Festival de Sitges amb Re-AnimateHer?

Tornar a Sitges és un somni, un somni que ja fa tres anys que compleixo. Jo, amb el primer any, ja em donava per feliç, però sempre ens acabem superant amb projectes nous. El festival té una comprensió absoluta pel gènere i per l’artista, i això és el que el fa tan especial. Aquest any, amb Re-AnimateHer, continuo vivint dins d’un núvol. Quan em van oferir fer aquest homenatge, no m’ho podia creure. Re-Animator sempre ha estat una de les meves pel·lícules de culte, així que no podia dir que no. Estic molt agraïda i emocionada; encara em costa assimilar-ho!

Què trobarà el públic en aquesta nova obra i a l’exposició oficial?

El públic es trobarà amb una autèntica bogeria teatral. Re-AnimateHer, l’exposició oficial i el llegat de Re-Animator van completament de la mà. És una experiència única on el teatre, el cinema i la memòria es fusionen per donar nova vida a un clàssic del terror, però amb una mirada femenina, irònica i una mica macabra, al meu estil. L’exposició és molt més que una mostra: és una extensió directa de l’obra, de la pel·lícula i de tot l’univers creat per Lovecraft. Re-Animator neix del seu relat, i després Stuart Gordon i Brian Yuzna el van portar al cinema; jo he volgut continuar aquest univers, com si obrís una quarta part que mai no va existir. D’alguna manera, responc com a fan a algunes de les preguntes que van quedar a l’aire, donant protagonisme als estudiants de la Universitat de Miskatonic, amb tot el seu component macabre i divertit.

Aquest lore és immens, i per això l’exposició representa una part d’aquesta universitat imaginària, un espai on expliquem altres històries connectades amb tot aquest món tan ric que Lovecraft ens va deixar. Sense dubte, és també un homenatge a aquest univers que llegeixo i segueixo des de petita, i que m’ha fet ser l’artista que soc avui.

Per què has volgut retre homenatge a Re-Animator?

Va ser el mateix Festival de Sitges qui em va proposar fer l’homenatge pel 40è aniversari de Re-Animator, i evidentment… no m’hi vaig poder resistir! És una de les meves pel·lícules de culte, plena d’humor negre, llibertat creativa i bogeria, tot allò que adoro del gènere. Amb Re-AnimateHer he volgut portar aquest esperit a l’escenari, donar-li una nova ànima —femenina, contemporània i teatral— i convertir-lo en un acte d’amor cap al cinema que em va fer estimar el terror. I, per descomptat, darrere de tot això hi ha Lovecraft. La seva obra m’ha marcat des de sempre: la seva manera de suggerir l’horror i de crear mites que encara ens persegueixen. Aquest homenatge també és literari, una manera de continuar el seu llegat des del teatre i d’agrair-li tot el que m’ha inspirat com a artista.

Com valores poder portar el nom de Salou i el projecte d’Ahura Teatre a un festival internacional com Sitges?

Per mi és un orgull immens portar el nom de Salou i el projecte d’Ahura Teatre fins a un festival com Sitges. És com arribar a un escenari gegant amb el cor ple de petites històries nascudes al nostre poble. Sempre dic que des d’un espai petit també poden néixer grans monstres, artísticament parlant.

Ahura i Salou són casa meva creativa, el lloc on tot comença: els somnis, les obres, les idees. Que tot això arribi a Sitges i connecti amb un públic d’arreu del món és una prova que la passió pel gènere i el talent no entenen de geografia.

Quins projectes tens després de Sitges 2025?

Després de Sitges començaré els assajos d’una nova obra teatral que veurà la llum ben aviat. Paral·lelament, estic escrivint una altra peça inspirada en les germanes Brontë; venia de gust tornar una estona a la meva època victoriana i deixar respirar la ciència-ficció. És un projecte més pausat, que escric amb calma i ànima.

També està en marxa un projecte de cinema que encara no puc revelar, però que em té molt il·lusionada. Em trobo en un moment de transició molt potent, com si tot estigués a punt de “reanimar-se” una altra vegada.

Com va sorgir la idea de portar el taller especial al Festival de Sitges?

La idea va sorgir de manera natural. El festival ja sabia com treballo amb els joves de l’Escola Ahura i em van proposar fer una activitat per a nens i nenes. No hi va haver procés de selecció, només una conversa entre professionals que compartim la mateixa passió pel gènere.

Aquest any, el taller continua amb el seu esperit teatral i gamberro. Ens agrada jugar amb el gore, amb humor i creativitat, i és una col·laboració que ja forma part de la meva aventura anual a Sitges.

Què viuran exactament els nens i nenes que hi participin?

Viuran una experiència molt especial, dinàmica i divertida. Veuran una petita obra de teatre protagonitzada pels alumnes més joves de l’Escola Ahura i després faran el seu propi experiment escènic, literalment amb les mans a la sang i al fetge! És una jornada de creativitat i terror “gamberro”, una manera perfecta d’iniciar els més petits al teatre fantàstic des del joc i la imaginació.

Quin paper tenen els personatges de la Doctora Best i els seus ajudants, Pus i Pis?

La Doctora Best i els seus ajudants són els grans protagonistes del taller. Tenen un problema: cap dels seus experiments funciona com cal. Necessiten trobar la recepta perfecta de sang i vísceres perquè les seves criatures cobrin vida. Per això demanen ajuda als nens, que es converteixen en petits científics del terror per descobrir la combinació ideal.

El nom de la Doctora Best és, és clar, un joc de paraules amb el Doctor West de Re-Animator, i Pus i Pis em van semblar noms tan absurds i enganxosos que els infants no els oblidaran mai!

Per què heu triat el format de taller interactiu amb sang falsa?

Per mi, aprendre i embrutar-se és una de les formes més divertides i autèntiques de fer art. Quan els nens toquen, barregen, creen i s’equivoquen, és quan realment aprenen. L’any passat vam fer aquest taller per primer cop i va ser tot un èxit: en menys de 24 hores ja no quedaven places. Aquest any repetim en un espai més gran i amb més capacitat, i s’ha tornat a omplir. Crec que he encertat el concepte: una activitat pedagògica, divertida i plenament integrada amb l’esperit de la Zombie Walk.