Danièle Fähndrich, tota una vida dedicada a l'ensenyament
dijous 30 gener 2025
La Danièle Fähndrich és la dona gran que enguany rep el tradicional homenatge per part del Grup de Dones de Salou i l’Ajuntament de la localitat. Va néixer a Suïssa, fa 81 anys, i viu a Salou des de 1970. És molt coneguda al municipi per la seva professió com a docent: va ser mestra, durant 37 anys, a l’Escola Elisabeth. Explica que més de mil alumnes han passat per les seves mans. Això representa més de mil famílies! Està contenta i sorpresa pel reconeixement.
Parli’ns dels seus orígens i de la seva família.
Vaig néixer al Cantó del Jura, Suïssa, el 27 de novembre de 1943. El meu pare era suís i la meva mare, hongaresa. Vaig fer tota l’escolarització a Delémont i em faig formar com a mestra.
Per què va venir a Catalunya?
El meu marit, que era enginyer mecànic, treballava a la Nestlé, a Suïssa, i d’aquí va saltar a Reus, a una fàbrica que es deia Fontoil. Allà hi feien unes llaunes per a oli d’oliva. Abans de venir a Salou, però, vaig viure a Amèrica del Sud, al Perú i a Colòmbia, amb el meu marit. Hi vam anar per temes de feina. Tinc tres fills i cadascun ha nascut en un país diferent. El gran, a Suïssa, la segona, a Perú, i la tercera és ganxeta. I ja tinc quatre nets.
Fa més de 50 anys que viu a Salou, oi?
Sí, quan vam arribar, vam viure al passatge de'n Cortinas, i després ens vam comprar una casa als afores del municipi.
Parli’m de la seva professió.
He fet de mestra a l’Escola Elisabeth, durant 37 anys. He ensenyat francès i anglès; he fet tallers de fusteria i de titelles. He impartit classes de música, flauta i voleibol. Per fer les classes d’anglès vaig llicenciar-me en anglogermàniques, a Tarragona. Els idiomes se’m donen bé. Parlo francès, alemany, anglès, castellà, català i hongarès.
Vostè sempre ha estat una dona molt dinàmica i emprenedora...
Sí, a Salou vaig ser sòcia fundadora del primer Casal, que es trobava a l’Hotel Llurba, al costat de l’estació de tren. També, amb la meva família, vam contribuir a la creació de l’estàtua del Pescador. I som família fundadora de l’Escola Elisabeth.
Quines són les seves aficions?
Canto en dues corals, la Coral Eixàrcia, de la què en sóc presidenta, i el Cor de Cambra The Issel's Singers. A més, m'agrada la lectura i la jardineria.
Quines són les seves cançons preferides?
Una es titula ‘Collarets de llum’. I l’altra és l’havanera de Salou: ‘Sóc pescador’, amb lletra d’Esteve Tomàs i música de Vicente Serrano. És un arranjament de Piotr Issel.
Com fa la lletra?
Diu així: Sóc pescador d’un poble que ja té nom, es a la vora del mar, el racó més bonic del món. Platges de fina sorra, roquers dolços i suaus, peixos de tota mena, que dansen entre les naus. Soc pescador d’un poble que té un vell far. I la fosca nit il·lumina els bons camins del mar. Palmeres i flors, boscos plens de pins, gavines que al cel dibuixen el nom de Salou, mar endins. Sóc pescador d’un poble que ja té port, aquí amarraré la barca, quan m’arribi la mort.
Aquest és el Salou que, de veritat, m'agrada...