DAVID GIMÉNEZ: Caminar per fora, trobar-se per dins

Després de 256 dies caminant i gairebé 300 dies lluny de casa, el salouenc David Giménez ha completat un repte extraordinari: donar la volta a la Península Ibèrica seguint tota la seva costa. Però aquest viatge ha anat molt més enllà d’un repte físic. Ha estat una experiència de superació, de connexió amb la natura i, sobretot, de retrobament personal. Avui, en el moment d’arribar i retrobar-se amb els seus, ens explica què ha viscut, què ha après i què s’endú dins la seva motxilla després d’aquesta aventura única.

David, et veiem emocionat. Com et sents avui?
La veritat és que estic nerviós… però també molt feliç. És un dels dies més especials de la meva vida. Retrobar-me amb els meus pares, els avis, els amics… feia molt de temps que no els veia. Aquesta sensació de faltar i després retrobar-te és molt bonica, molt intensa.

Explica’ns una mica el repte que has fet. En què ha consistit?
El repte era fer la volta a tota la península Ibèrica caminant, seguint tot el perímetre de la costa.

I per què vas decidir fer-ho?
Ho vaig fer sobretot per fer un viatge intern. No volia que fos una cosa mediàtica. Volia trobar-me amb mi mateix, aprendre a gaudir de les petites coses i connectar amb la natura.

Quant temps has estat fent aquest viatge?
Porto 256 dies caminant. En total, uns 300 dies fora de casa.

Com ha estat el teu dia a dia durant aquest temps?
He viscut amb el mínim: una tenda de campanya, un sac de dormir i poca cosa més. Intentava gaudir de tot: la natura, els paisatges, les persones que anava trobant, els seguidors… i també de mi mateix.

Ara que has arribat, amb què et quedes d’aquest viatge?
Em quedo amb la idea que qualsevol persona pot fer el que es proposi. El més difícil és fer el primer pas. La gent espera el moment perfecte, però el moment perfecte es crea començant.

Quin ha estat el moment més difícil del repte?
Portugal. Van ser 43 dies pràcticament sol. La costa és molt despoblada i caminava quilòmetres i quilòmetres per l’arena. Hi havia platges de fins a 60 quilòmetres. Eren dies sencers caminant només amb mi i la meva gossa.

També has viscut moments molt especials, oi?
Sí. Al voltant del dia 100 vaig trobar una persona molt important per mi. Ha estat un suport incondicional durant el repte i possiblement el pilar més fort que he tingut.

Què faràs demà, després d’aquest repte?
Bona pregunta… Demà vull estar tranquil, a casa, amb la meva gossa. Pensar en tot el que he viscut i gaudir del temps amb la gent que estimo.

Has mencionat sovint la gent. Quin paper han tingut en aquest viatge?
Molt important. Vaig començar amb molt pocs diners, i gràcies a la solidaritat de la gent no m’ha faltat res. Molta gent em buscava només per donar-me menjar o ajudar-me. Aquest repte no és només meu, és de tota la gent que hi ha darrere i que m’ha cuidat dia rere dia.

Si poguessis parlar amb el David del primer dia, què li diries?
Que confiï en ell mateix. Que s’ho cregui. Perquè si ho fa, pot aconseguir tot el que es proposi.