Nerea Ventura: 'El món Miss m’ha ajudat a créixer, personalment, i a trobar noves maneres d’expressar-me'

Qui és la Nerea?

Em dic Nerea Ventura Novillo, tinc 19 anys i actualment curso el segon any del grau en Educació Primària. Visc a Salou, municipi al qual estic profundament vinculada. Una de les meves grans passions és la dansa, que practico des de molt petita. Encara que el flamenc és la disciplina que treballo de manera més professional, també he fet HipHop, dansa contemporània, ballet i altres estils urbans. El ballet, en especial, ha estat una base molt sòlida per desenvolupar-me en la resta de modalitats.

Enguany has estat proclamada Miss RNB Tarragona. Com ha estat la teva entrada en aquest nou món?

Sempre m’havia atret l’univers de la moda i les arts escèniques. De petita, jugava a desfilar amb la roba de la meva mare, amb talons i maquillatge. Però la incursió real va ser recent, quan vaig conèixer Jesús Bueno i Juan Delgado, presidents de RNB España, que em van introduir en aquest entorn. A partir d'aquell moment, em vaig començar a formar i vaig descobrir tot un món nou que m’ha enriquit molt més del que m’imaginava.

Quina ha estat l’experiència fins ara? Com la valores?

Vaig començar cap a finals del 2024. Primer vaig assistir com a espectadora al certamen dels Míster, i després em van oferir la possibilitat de participar com a candidata. M’ha sorprès molt el nivell de preparació que exigeix ser una Miss: des de la manera de desfilar, fins al comportament escènic. Tot plegat ha estat una formació intensa, però molt enriquidora. En aquest sentit, la meva experiència en dansa m’ha donat seguretat i presència.

Combines estudis universitaris, dansa i el món de la bellesa. Quina és la clau per mantenir aquest equilibri?

L’organització i la constància. Sempre he estat molt disciplinada amb els estudis i mai no he deixat de banda la dansa. Ja a tercer d’ESO vaig començar a desplaçar-me a Barcelona per compaginar formació acadèmica i artística. No ha estat fàcil, però he tingut el suport incondicional de la meva mare, que també va viure una trajectòria similar i m’ha transmès el valor de l’esforç. Ara, a la universitat, he pogut adaptar els horaris per mantenir-me activa tant com a estudiant com a artista i representant institucional.

També has presentat un projecte social. En què consisteix?

Sí, és un projecte que neix de l’experiència amb dues persones amb diversitat funcional que assisteixen regularment a les meves classes de dansa. Aporten una energia i una alegria immenses. Em vaig adonar que, per a elles, el ball és una via per desconnectar, sentir-se valorades i expressar-se. A partir d’això, estic treballant en una iniciativa més estructurada per oferir espais inclusius on aquestes persones puguin trobar suport emocional i personal a través del moviment i la creativitat.

Quins són els teus objectius a llarg termini?

El meu gran somni és arribar a ser ballarina professional i poder crear una trajectòria pròpia dins del món de l’espectacle. A més, estic començant un projecte empresarial que, tot i que encara està en fase inicial i no en puc donar massa detalls, pretén donar continuïtat a la línia familiar —ja que la meva mare també treballa en aquest àmbit— però amb una mirada pròpia i més independent. El meu objectiu és créixer com a artista i com a emprenedora.