Saltar al contingut Saltar a la navegació Saltar a la cerca

Portal toolbar

Notícies

Més de 150 veïns assisteixen a la trobada inicial pel procés participatiu sobre la remodel·lació de la zona de Carles Buigas

dissabte 20 febrer 2016

Ahir a la tarda,  veïns, comerciants, hotelers i afectats van escoltar de primera mà les propostes de l'estudi realitzat per dues arquitectes de la URV i de la UPC

Més de 150 veïns i veïnes de l’àmbit de la zona de l'Avinguda Carles Buigas van acostar-se ahir a la tarda a la sala Mediterrània del TAS de Salou per sentir de primera mà les propostes de regeneració urbana d’aquest àmbit del municipi en les que s’ha estat treballant acadèmicament els darrers dos anys. Així, l’Ajuntament de Salou, conjuntament amb l’Escola d'Arquitectura de Reus de la Universitat Rovira i Virgili (URV), la Facultat de Geografia i Turisme de la URV (Unitat Predepartamental d’Arquitectura i PCT de Turisme i Oci) i la Universitat Politècnica de Catalunya (Departament de Projectes Arquitectònics) van presentar una diagnosi que durant dos anys s’ha estat executant en aquest àmbit urbà que està vertebrat per l’avinguda Carles Buigas i que concentra bona part de l’activitat turística i comercial del municipi. L’alcalde, Pere Granados, després d’agrair la presència dels veïns va assegurar que amb aquesta primera reunió informativa es pretén encetar un ampli procés participatiu per tal d’encarar el futur de la zona amb els diversos escenaris i idees que es plantegen en l’estudi, tenint com a aliats a la societat i als sectors i agents econòmics”. Granados va assegurar que “seria desitjable, per aquest motiu, la implicació i la col·laboració de tots els agents que donen vida i activitat aquesta gran zona del sud-est del nucli de Salou, que és la que concentra la majoria de l’activitat turística i dels sectors hoteler i de l’oci nocturn de la nostra ciutat; però també la que està afectada per un alta estacionalitat, i per un alt contrast de població entre l’estiu i l’hivern”.

L’alcalde, abans de la intervenció de les dues arquitectes, la Nuria Salvadó i la Inés de Ribera, va manifestar que “és necessari sumar esforços i per això hem cregut interessant obrir un procés participatiu on comptar amb tots els sectors i agents de la zona”. Amb aquest procés, que es durà a terme a través de taules sectorials de debat “es plantejaran les debilitats, les fortaleses i les oportunitats que es poden dissenyar i materialitzar de cara a ordenar, renovar i regenerar aquest espai tant important del nostre municipi, des del punt de vista urbanístic, turístic, comercial i residencial, per convertir-lo en àmbit de marca, referència de canvi i pioner de l’impuls de reconversió i modernització de la nostra destinació turística”.

Després de la presentació, alguns veïns van mostrar l’interès pel projecte en un torn obert de paraules que va finalitzar amb la recollida de les dades dels assistents per generar un treball de camp que conduïrà cap a la creació de taules de treball amb els implicats.  A la reunió informativa també van assistir diversos regidors del govern i altres membres representants dels partits de l’oposició al consistori.

 

Dades de l’estudi

La diagnosi realitzada ha analitzat i proposat fins a 20 actuacions de reconversió i regeneració urbana dins l'àmbit de l'Avinguda Carles Buigas, per tal de millorar les seves condicions i característiques urbanes, els seus serveis, la seva imatge i atractiu, amb l’objectiu de bastir un àmbit modern, singular i competitiu.

La ubicació dels hotels dins del municipi es troba concentrada majoritàriament dins aquest àmbit d’estudi, acollint el 42,31% del total d’establiments turístics del municipi.

La seva activitat es concentra al voltant dels mesos de juliol i agost, i només es registra el tancament total del sector hoteler entre la segona quinzena de novembre i el començament de la segona quinzena de febrer.

Els serveis i els equipaments urbans (sanitaris, educatius, esportius, culturals, el Mercat Municipal, la Casa Consistorial, etc) i l’activitat ciutadana i comercial per a la població permanent de Salou, estan localitzats a l'entorn del carrer de Barcelona.

Això ha polaritzat el municipi en dos àmbits clarament diferenciats, i deixa l'àrea al voltant de Carles Buigas buida d'equipaments públics, dificultant que s'hi instal.li població estable.

Segons dades d’empadronament, en aquest àmbit d’estudi hi viuen de forma permanent 1.994 persones, que representa un 7% de la població; i l’ocupació permanent dels habitatges és del 12%.

En època estival, l’allotjament turístic i la segona residència multipliquen la població amb estimació d’entre 12.000 i 16.000 persones més, com població estacional.

En aquest àmbit d’estudi es detecta una alta especialització del teixit comercial de bars i pubs (68,4%), i de botigues de souvenirs (8,3%), concentrada sobretot a l’avinguda Carles Buigas.

 

Quant a la temporalitat de l’activitat comercial és destacable el contrast entre l’estiu i l’hivern.

Sobre una superfície comercial de 21.730m2, l’activitat comercial passa d’una superfície de 19.367m2 (estiu-dia), que representa un 89,1% del total, a 1.124 m2 (hivern-dia), reduint-se significativament a un 5,1% del total.

El fenomen es reprodueix en l’activitat comercial nocturna, passant d’una superfície de 12.421 (estiu-nit), que representa un 57,1% del total, a 4.194 m2 (hivern-nit), que es redueix també significativament a un 19,3% del total.

Quant a espai públic, la superfície de domini públic representa un 30% de l’àmbit d’estudi, de la qual només el 38,41% és espai garantit per al vianant les 24h (voreres i carrers de vianants). El 20,35% està ocupat per parcs i jardins amb horari restringit, i el 41,24% restant per vials. Només el carrer Saragossa i el camí de Ronda, són espais d’ús exclusiu per a vianants. A la resta, exceptuant els eixos longitudinals est-oest i dues de les vies transversals nord-sud, l’amplada de les voreres és inferior als 2m.

La diagnosi determina que cal invertir la tendència i la dinàmica actual de l'àmbit d'estudi per tal d’evitar que entri en un procés de degradació més acusat. Es pot plantejar una reconversió profunda per tal de crear un referent de canvi i assolir un àmbit de marca, la qual cosa representarà una oportunitat de millora tan econòmica, com social, urbana i paisatgística.

Fitxers adjunts

Galeria d'imatges

petita_explicacioalcalde.jpg
arquitectes.JPG
proposta.JPG
explicacioalcalde.JPG

Document Actions